La genètica dels ibers

El diari Ara explica que una investigació de la UAB ha descobert que hi ha una gran continuïtat genètica en els ibers, la qual cosa canvia a partir de l'arribada dels romans.

Llegeix el detalls de l'estudi de la UAB:

Dos rius i un imperi. Un itinerari pel sud del Bages.

Comparteixo aquest senzill vídeo Dos rius i un imperi, un dels itineraris pel sud de la comarca del Bages, pels llocs on queden vestigis romans, a Boades, entre Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet: Torre del Breny, Exedra, Sepulcre de Boades...

Ressenya - Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI

L’espoli de les obres del Museu de Lleida i els intents d’emportar-se també les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es poden incloure en una àmplia relació de tants d’altres fets que tenen com a objectiu debilitar la noció de Països Catalans i fins anorrear la memòria d’una pertinença a l’antiga Corona d’Aragó, volent evitar qualsevol col·laboració o aliança entre els seus territoris.

Aquí presento la ressenya que he escrit del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté, amb traducció d’Anna-Maria Corredor:

L'obra explica els fets de l’11 de desembre del 2017, quan a primera hora del matí la Guàrdia Civil va encerclar el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i va entrar-hi tot seguit en formació militar i amb roba d’assalt i metralladora en mà. No van trobar resistència dels treballadors del museu ni tampoc els membres de la policia judicial ni els funcionaris i tècnics d’Aragó que portaven una ordre judicial d’“un simple tribunal de primera instància” (Sabaté, pàg. 38, 2022) per endur-se quaranta-quatre obres d’art. Sabaté

denuncia que “es va prescindir els protocols i dels terminis habituals i es va imposar la pressa, la qual cosa va comportar la falta d’humidificació i de climatització de les peces delicades o, en certs casos, un embalatge inadequat.” (Sabaté, pàg. 28, 2022).

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

2.000 anys desenterrats als Plans de Santa Caterina de Manresa

Els plans de Santa Caterina guarden un conjunt arqueològic que ofereix un interessant recorregut pel passat de Manresa des del segle I dC fins al XVIII,  amb l’exemple més clar d’una vil·la romana a Manresa (segles I-III). Un gran forn de ceràmica és una de les troballes més interessants que s'hi han fet.

Tot plegat ens ho explica la redactora Gemma Camps al diari Regió 7.

Recensió del llibre Patrimoni romànic. L’art català dels segles XI i XII

Comparteixo el meu treball sobre l'obra Patrimoni romànic. L’art català dels segles XI i XII, de Carles Sánchez Márquez, publicat l'any 2025 per Farell Editors.

Sant Amanç de Viladés

Aquí presento un treball en vídeo sobre la vil·la romana de Sant Amanç de Viladés, a Rajadell, el Bages.

Les petjades del terratrèmol del 1373 als Pirineus

Aquest interessant i complet article a Divulcat Catalunya on the rocks explica el sisme amb l’epicentre entre la Ribagorça i la Vall d’Aran, d’entre VIII a IX en l’escala de Mercalli (MSK/EMS-98) i les seves devastadores conseqüències, com a la població medieval de Montclús i fins a llocs tan allunyats com Barcelona o Tortosa.

La primera piscina municipal de Catalunya

En Francesc Comas, al diari Regió7, ens explica quina va ser la primera piscina municipal en fer-se al nostre país:

"Abans, la gent es banyava al riu Cardener, als canals de les fàbriques del riu o a diferents gorgs i cada any es lamentaven morts per ofegament. [...] Va ser la primera que es va construir a Catalunya i l’estat perquè fins aleshores només se n’havien obert en clubs d’esport privats."

En fogar de fa vora 40.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Descobreixen per sorpresa un fogar neandertal d'entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià. Llegeix la notícia al diari Regió7:

Descoberta de la vil·la romana de Santa Caterina a Manresa

El passat romà de Manresa aflora a Santa Caterina: el jaciment amagava les restes més antigues de la ciutat, que són del segle I. Les excavacions corroboren la presència d'una vil·la romana.

La notícia al diari Regió 7

La notícia a l'Ajuntament de Manresa

La prehistòria. Presentació

Aquí tens una senzilla presentació sobre La prehistòria:

Història dels pallassos

Aquí pots veure una senzilla presentació sobre la història dels pallassos:

Mercè i Joan

Fa poc he llegit el llibre de l'Eva Comas-Arnal Mercè i Joan. La novel·la narra la relació entre na Mercè Rodoreda i l'Armand Obiols en els anys de llur exili a França, des del 1939. Allà, a diverses localitats com París, Bordeus i Llemotges, "van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de l'Europa del segle XX", com s'escriu a la contratapa del llibre.

L'obra ha estat guardonada amb el VI Premi Proa de novel·la de l'any 2024.

Eva Comas-Arnal havia escrit i publicat dues obres d'investigació sobre Rodoreda i és autora del pòdcast La Maraldina, dedicat a la gran novel·lista.

El programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio a 3Cat ha tingut com a convidada Comas-Arnal en el seu episodi titulat Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

I què diu la crítica sobre la novel·la Mercè i Joan?

• A El Periódico, Valèria Gaillard escriu que la novel·la és "un relat fluid, travessat de detalls que hi donen vida i amb una llengua rica. Es pot percebre fins i tot la influència de la mateixa Rodoreda en el seu estil a mesura que narra en paral·lel la vida dels dos protagonistes quan s'han vist obligats a separar-se. Però la conclusió no està tan ben resolta: la relació queda una mica fosca, deixa el lector amb ganes de saber-ne més." i que l'autora "aconsegueix oferir un retrat documentat, amable i veraç."
• Al diari El País, Carlota Rubio explica que "Mercè i Joan es basa fidelment en la documentació, omplint-ne els buits diguem-ne sensorials, com la manera de follar, però també la psicologia d’amics només esmentats a les cartes. I això és el que té de bo i de dolent. Donant forma de novel·la rosa a vides que fins ara es podien conèixer a partir de la no-ficció, farà que molts lectors nous, potser aquells que arrosseguen el llast de la lectura obligatòria, arribin a llegir sobre les circumstàncies que van viure Rodoreda i Obiols aquells anys. De fet, les escenes on la novel·la recrea episodis històrics són les més interessants, perquè el treball és exhaustiu, Comas-Arnal sap del que parla i entoma bé temes peluts com la feina d’Obiols al camp Lindemann."
• Andreu Gomila, a TimeOut, escriu "La seva gosadia [de Comas-Arnal], molt ben documentada, bé mereix la lectura. I és que és molt estrany que ningú no s'hagi atrevit de debò, fins a aquesta novel·la, a ficcionar la relació d'amor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols. N'han parlat profusament els biògrafs respectius, però era ben curiós que un episodi tan significatiu de la nostra història literària hagués quedat tan amagat. D'aquí la importància d'aquesta novel·la. D'entrada, pel fet excepcional que narra. I, seguidament, perquè estem davant de dues figures immenses que van quedar lligades per la història."

I tu, has llegit Mercè i Joan? Què ens en pots dir?

Eva Comas-Arnal

Col·lecció A Tot Vent
Raval Edicions, SLU, Proa
Grup62
Barcelona 2024
978-84-19657-95-4
www.proa.cat

El Solsonià: Una cultura neolítica a la Catalunya central

Aquí tens una senzilla presentació del Solsonià, una cultura del Neolític mitjà a la Catalunya central:

Deu històries dels Pastorets

La revista Sàpiens ens explica Deu històries dels Pastorets:

Vídeo: La península Ibèrica a l'edat mitjana

Aquí enllaço un senzill vídeo on es presenta la cronologia i cartografia dels diferents estats que hi va haver a la nostra península a l'època medieval:

L'edat mitjana. Presentació

Aquí tens una senzilla presentació feta amb Prezi sobre l'edat mitjana:

Treball: El Bages Preromà

 Aquí presento un petit treball sobre el poblament preromà del territori de l'actual comarca del Bages:

Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí

Aquí presento el setè capítol de la sèrie Equipaments del segle XIX a Manresa, que escriu l'historiador i geògraf Francesc Comas al diari Regió7: Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí.

Nau principal de la central tèrmica del carrer de Llussà de Manresa / Arxiu Nacional de Catalunya

A la web del periòdic Regió7 pots llegir els altres episodis en què s'expliquen diverses infraestructures que es van instal·lar a la capital del Bages al segle XIX, com la construcció dels primers camins carreters, els primers dipòsits d’aigua a la partida de la Creu Guixera o la primera estació ferroviària.