Els Jocs Olímpics de Barcelona 1936

L’Olimpíada de Barcelona que no es va celebrar per culpa de la Guerra Civil

La prova s’havia organitzat per criticar els Jocs nazis de Berlín

El diari Ara explica que fa noranta anys, Barcelona havia d’acollir l’Olimpíada Popular (19-26 de juliol de 1936), una competició impulsada com a alternativa als Jocs de Berlín per plantar cara al nazisme.

Uns sis mil esportistes d’arreu del món hi van arribar, però l’esclat de la Guerra Civil va impedir-ne la celebració.

Molts dels atletes van decidir quedar-se i lluitar contra el cop d’estat franquista, i alguns hi van perdre la vida. Amb motiu del norantè aniversari, s'ha organitzat al CADCI, antiga seu de l’Olimpíada Popular, l’exposició Barcelona 1936. L’Olimpíada Popular que no fou.

Neix una base de dades amb 37.002 milicians

Neix una base de dades amb 37.002 milicians de la Guerra Civil

El diari Ara publica la notícia de la creació d'aquesta base de dades, amb tota una diversitat de documents provinents de l'Oficina de Subsidis de la Generalitat, amb el nom, l'afiliació política, el lloc de naixement i els fronts i columnes on havien combatut 37.002 milicians i milicianes.

El Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha creat aquesta base de dades de milicians i l'ha oberta al públic. La pots consultar al Banc de la Memòria Democràtica.

Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya

El diari Ara publica aquest article sobre la conquesta romana de Catalunya:

Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya

L’article explica que una troballa arqueològica a Urús, a la Cerdanya, reescriu la història de la resistència dels ceretans contra Roma l’any 39 aC. S’hi han trobat bales de fona de plom amb les sigles de Cneu Domici Calví, governador de la Hispània Citerior, cosa que confirma que els combats es van produir a la Cerdanya i no més a l’oest, a Aragó, com es pensava fins ara.

L’última aportació, a partir de les troballes de material militar, l'ha feta l’equip de l'arqueòleg  i professor sabadellenc Oriol Olesti. Aquesta descoberta reforça el relat de l'historiador grecoromà Cassi Dió, que descriu una emboscada dels ceretans contra les tropes romanes. Després de restaurar la disciplina amb un càstig sever, Calví va sotmetre definitivament els ceretans.

Les excavacions al Coll de Jou han identificat un campament militar romà temporal i nombrosos objectes bèl·lics, que indiquen un episodi de combat directe. L’estudi també suggereix que la conquesta romana dels Pirineus va ser violenta i que els principals poblats ceretans van ser abandonats poc després de la revolta.

La genètica dels ibers

El diari Ara explica que una investigació de la UAB ha descobert que hi ha una gran continuïtat genètica en els ibers, la qual cosa canvia a partir de l'arribada dels romans.

Llegeix el detalls de l'estudi de la UAB:

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

Els humans i els gossos ja convivien fa més de 15.000 anys

El diari Ara es fa ressò de dos estudis de la revista Nature en què es demostra que humans i gossos hem conviscut des de fa almenys quinze mil anys:

Cronologia: L’accidentada història de l’Iran i Occident

El diari Ara ens ofereix l’accidentada història de l’Iran i Occident amb una cronologia de les contínues ingerències de les potències estrangeres a l’antiga Pèrsia, que van aniquilar al segle XX el somni d’un país laic i progressista.

Escriptura al Palelolític

L’escriptura podria haver aparegut fa 40.000 anys. Una investigació conclou que uns signes del paleolític tenen la mateixa complexitat que l’escriptura cuneïforme. El diari Ara explica la notícia:

Xarxes socials de fa 25.000 anys

El diari Ara explica que la humanitat ja teixia xarxes socials de milers de quilòmetres quadrats fa 25.000 anys, en ple fred glacial

Un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ha demostrat que els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica fa 25.000 anys van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres.

L’art rupestre més antic té 67.000 anys

L'art rupestre més antic es va pintar a Indonèsia fa 67.000 anys. La revista 'Nature' publica la investigació de les universitats australianes que fa anys que treballen a les coves de Cèlebes. El diari Ara n'explica la notícia.

Canibalisme al neolític

 El diari Ara explica actes de canibalisme a Atapuerca fa 5.700 anys i també altres casos d'aquestes pràctiques:

Per què es va practicar  el canibalisme fa 5.700 anys  en una cova d’Atapuerca?

Sistema de reg i drenatge que va revolucionar l'Amazònia precolombina

El diari Ara es fa ressò d'aquesta notícia:

Descobert el sistema de drenatge i reg que va revolucionar l'Amazònia precolombina. L'estudi, en què ha participat la UAB, demostra que l'enginyeria agrícola permetia conrear blat de moro tot l'any.

Nova investigació sobre els nadons ibers enterrats a les cases

El diari Ara se'n fa ressò:
Una investigació de la UAB ha pogut analitzar amb precisió les dents de llet i saber quan van morir els infants.

“No ens ha quedat res escrit dels ibers (VI a I aC), i els enterraments de nadons dins les cases havia estat un misteri. L’estudi del professor de biologia Xavier Jordana de la UAB, en col·laboració amb la UVic-UCC i el Sincrotró ALBA, amb restes de quatre jaciments, demostra que no eren sacrificis, sinó morts naturals poc abans o després del naixement” explica l'Ara.

Llistat de bandolers catalans per poble

El diari ARA va publicar el llistat de bandolers catalans i els va classificar segons el municipi de cadascun:

Van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys

Els primers homínids africans van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys per l’estret de Gibraltar.
Nous mètodes de datació situen les restes humanes trobades a Orce com les més antigues del continent europeu. Pots llegir-ne els detalls al diari Ara: Van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys.