Haymarket 1886: L’origen del Primer de Maig com a Dia del Treballador

En aquest senzill treball explico els fets ocorreguts a Haymarket (Chicago) el maig de 1886 i la seva interpretació:

Ressenya - Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI

L’espoli de les obres del Museu de Lleida i els intents d’emportar-se també les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es poden incloure en una àmplia relació de tants d’altres fets que tenen com a objectiu debilitar la noció de Països Catalans i fins anorrear la memòria d’una pertinença a l’antiga Corona d’Aragó, volent evitar qualsevol col·laboració o aliança entre els seus territoris.

Aquí presento la ressenya que he escrit del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté, amb traducció d’Anna-Maria Corredor:

L'obra explica els fets de l’11 de desembre del 2017, quan a primera hora del matí la Guàrdia Civil va encerclar el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i va entrar-hi tot seguit en formació militar i amb roba d’assalt i metralladora en mà. No van trobar resistència dels treballadors del museu ni tampoc els membres de la policia judicial ni els funcionaris i tècnics d’Aragó que portaven una ordre judicial d’“un simple tribunal de primera instància” (Sabaté, pàg. 38, 2022) per endur-se quaranta-quatre obres d’art. Sabaté

denuncia que “es va prescindir els protocols i dels terminis habituals i es va imposar la pressa, la qual cosa va comportar la falta d’humidificació i de climatització de les peces delicades o, en certs casos, un embalatge inadequat.” (Sabaté, pàg. 28, 2022).

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

Els confosos orígens del Dia Internacional de la Dona. 8 de març

Aquest article a l'adpc, associació de dones periodistes, es capbussa en els orígens d'aquesta jornada de celebració i reivindicació.

Cronologia: L’accidentada història de l’Iran i Occident

El diari Ara ens ofereix l’accidentada història de l’Iran i Occident amb una cronologia de les contínues ingerències de les potències estrangeres a l’antiga Pèrsia, que van aniquilar al segle XX el somni d’un país laic i progressista.

Com hem menjat i com menjarem

A Divulcat, molt interessant article d'Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt sobre com ens alimentem els humans, des de fa milions d'anys fins ara, i prospeccions de com ens alimentarem en el futur.

Com hem menjat i com menjarem

La primera piscina municipal de Catalunya

En Francesc Comas, al diari Regió7, ens explica quina va ser la primera piscina municipal en fer-se al nostre país:

"Abans, la gent es banyava al riu Cardener, als canals de les fàbriques del riu o a diferents gorgs i cada any es lamentaven morts per ofegament. [...] Va ser la primera que es va construir a Catalunya i l’estat perquè fins aleshores només se n’havien obert en clubs d’esport privats."

Test: Marx vs. Bakunin

La revista Sàpiens posa a prova els teus coneixements sobre les idees de Karl Marx i de Mikhaïl Bakunin:

Test: Cronologia del segle XIX

Saps l'any en què van succeir aquests esdeveniments del segle XIX?

Test: Cronologia del moviment obrer

Saps l'any en què van succeir aquests deu fets relacionats amb la industrialització i el moviment obrer?

Test: La Guerra d'Independència dels EUA, la Revolució Americana.

 A veure si ets capaç de saber l'any en què va passar cadascun d'aquests fets històrics de la Revolució Americana:

Test: Personatges de la Revolució Francesa i de l'època napoleònica

Aquí tens una activitat interactiva perquè comprovis si coneixes alguns dels protagonistes de la Revolució Francesa i de l'època napoleònica:

Test: Cronologia de la Revolució Francesa i de l'època napoleònica

Saps els anys en què van succeir aquests esdeveniments de la Revolució Francesa i Napoleó? Posa't a prova amb aquest test: Cronologia de la Revolució Francesa:

Superherois i superheroïnes

Si vols conèixer la història dels superherois i  les superheroïnes, aquí en tens una senzilla presentació:

Història dels pallassos

Aquí pots veure una senzilla presentació sobre la història dels pallassos:

Mercè i Joan

Fa poc he llegit el llibre de l'Eva Comas-Arnal Mercè i Joan. La novel·la narra la relació entre na Mercè Rodoreda i l'Armand Obiols en els anys de llur exili a França, des del 1939. Allà, a diverses localitats com París, Bordeus i Llemotges, "van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de l'Europa del segle XX", com s'escriu a la contratapa del llibre.

L'obra ha estat guardonada amb el VI Premi Proa de novel·la de l'any 2024.

Eva Comas-Arnal havia escrit i publicat dues obres d'investigació sobre Rodoreda i és autora del pòdcast La Maraldina, dedicat a la gran novel·lista.

El programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio a 3Cat ha tingut com a convidada Comas-Arnal en el seu episodi titulat Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

I què diu la crítica sobre la novel·la Mercè i Joan?

• A El Periódico, Valèria Gaillard escriu que la novel·la és "un relat fluid, travessat de detalls que hi donen vida i amb una llengua rica. Es pot percebre fins i tot la influència de la mateixa Rodoreda en el seu estil a mesura que narra en paral·lel la vida dels dos protagonistes quan s'han vist obligats a separar-se. Però la conclusió no està tan ben resolta: la relació queda una mica fosca, deixa el lector amb ganes de saber-ne més." i que l'autora "aconsegueix oferir un retrat documentat, amable i veraç."
• Al diari El País, Carlota Rubio explica que "Mercè i Joan es basa fidelment en la documentació, omplint-ne els buits diguem-ne sensorials, com la manera de follar, però també la psicologia d’amics només esmentats a les cartes. I això és el que té de bo i de dolent. Donant forma de novel·la rosa a vides que fins ara es podien conèixer a partir de la no-ficció, farà que molts lectors nous, potser aquells que arrosseguen el llast de la lectura obligatòria, arribin a llegir sobre les circumstàncies que van viure Rodoreda i Obiols aquells anys. De fet, les escenes on la novel·la recrea episodis històrics són les més interessants, perquè el treball és exhaustiu, Comas-Arnal sap del que parla i entoma bé temes peluts com la feina d’Obiols al camp Lindemann."
• Andreu Gomila, a TimeOut, escriu "La seva gosadia [de Comas-Arnal], molt ben documentada, bé mereix la lectura. I és que és molt estrany que ningú no s'hagi atrevit de debò, fins a aquesta novel·la, a ficcionar la relació d'amor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols. N'han parlat profusament els biògrafs respectius, però era ben curiós que un episodi tan significatiu de la nostra història literària hagués quedat tan amagat. D'aquí la importància d'aquesta novel·la. D'entrada, pel fet excepcional que narra. I, seguidament, perquè estem davant de dues figures immenses que van quedar lligades per la història."

I tu, has llegit Mercè i Joan? Què ens en pots dir?

Eva Comas-Arnal

Col·lecció A Tot Vent
Raval Edicions, SLU, Proa
Grup62
Barcelona 2024
978-84-19657-95-4
www.proa.cat

Deu històries dels Pastorets

La revista Sàpiens ens explica Deu històries dels Pastorets:

Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí

Aquí presento el setè capítol de la sèrie Equipaments del segle XIX a Manresa, que escriu l'historiador i geògraf Francesc Comas al diari Regió7: Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí.

Nau principal de la central tèrmica del carrer de Llussà de Manresa / Arxiu Nacional de Catalunya

A la web del periòdic Regió7 pots llegir els altres episodis en què s'expliquen diverses infraestructures que es van instal·lar a la capital del Bages al segle XIX, com la construcció dels primers camins carreters, els primers dipòsits d’aigua a la partida de la Creu Guixera o la primera estació ferroviària.

Durruti, Macià i Verdaguer

Aquesta cançó, com un veritable himne a Durruti, Macià i Verdaguer, és del grup bisbalenc Fetus. Totes tres figures tan importants per al nostre poble van ser enterrades al cementiri de Montjuïc i llurs funerals van ser dels més multitudinaris de la nostra història.

Durruti, Macià i Verdaguer ha estat composta per Adrià Cortadellas, Adrià Jiménez i Telm Terradas i produïda per Joan Colomo.

Evolució del transport

Aquí es presenta un senzill eix cronològic sobre l'evolució dels sistemes de transports al llarg de la història de la humanitat: