La genètica dels ibers

El diari Ara explica que una investigació de la UAB ha descobert que hi ha una gran continuïtat genètica en els ibers, la qual cosa canvia a partir de l'arribada dels romans.

Llegeix el detalls de l'estudi de la UAB:

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

Els humans i els gossos ja convivien fa més de 15.000 anys

El diari Ara es fa ressò de dos estudis de la revista Nature en què es demostra que humans i gossos hem conviscut des de fa almenys quinze mil anys:

Història del nombre π

En aquest fragment adaptat de l’article de Joan-Vicenç Gómez Urgellés, El nombre π, tot un clàssic!, publicat a Matemàtiques i vida quotidiana, a Divulcat hom pot llegir una breu cronologia de π:

Els confosos orígens del Dia Internacional de la Dona. 8 de març

Aquest article a l'adpc, associació de dones periodistes, es capbussa en els orígens d'aquesta jornada de celebració i reivindicació.

2.000 anys desenterrats als Plans de Santa Caterina de Manresa

Els plans de Santa Caterina guarden un conjunt arqueològic que ofereix un interessant recorregut pel passat de Manresa des del segle I dC fins al XVIII,  amb l’exemple més clar d’una vil·la romana a Manresa (segles I-III). Un gran forn de ceràmica és una de les troballes més interessants que s'hi han fet.

Tot plegat ens ho explica la redactora Gemma Camps al diari Regió 7.

Cronologia: L’accidentada història de l’Iran i Occident

El diari Ara ens ofereix l’accidentada història de l’Iran i Occident amb una cronologia de les contínues ingerències de les potències estrangeres a l’antiga Pèrsia, que van aniquilar al segle XX el somni d’un país laic i progressista.

Escriptura al Palelolític

L’escriptura podria haver aparegut fa 40.000 anys. Una investigació conclou que uns signes del paleolític tenen la mateixa complexitat que l’escriptura cuneïforme. El diari Ara explica la notícia:

Com hem menjat i com menjarem

A Divulcat, molt interessant article d'Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt sobre com ens alimentem els humans, des de fa milions d'anys fins ara, i prospeccions de com ens alimentarem en el futur.

Com hem menjat i com menjarem

Canibalisme al neolític

 El diari Ara explica actes de canibalisme a Atapuerca fa 5.700 anys i també altres casos d'aquestes pràctiques:

Per què es va practicar  el canibalisme fa 5.700 anys  en una cova d’Atapuerca?

La primera piscina municipal de Catalunya

En Francesc Comas, al diari Regió7, ens explica quina va ser la primera piscina municipal en fer-se al nostre país:

"Abans, la gent es banyava al riu Cardener, als canals de les fàbriques del riu o a diferents gorgs i cada any es lamentaven morts per ofegament. [...] Va ser la primera que es va construir a Catalunya i l’estat perquè fins aleshores només se n’havien obert en clubs d’esport privats."

Sistema de reg i drenatge que va revolucionar l'Amazònia precolombina

El diari Ara es fa ressò d'aquesta notícia:

Descobert el sistema de drenatge i reg que va revolucionar l'Amazònia precolombina. L'estudi, en què ha participat la UAB, demostra que l'enginyeria agrícola permetia conrear blat de moro tot l'any.

Deu històries dels Pastorets

La revista Sàpiens ens explica Deu històries dels Pastorets:

La focaccia: una tradició culinària neolítica de fa 9.000 anys

Un estudi liderat per investigadors de la UAB i la Universitat La Sapienza de Roma indica que, durant el Neolític tardà, entre el 7000 i el 5000 aC, les primeres comunitats plenament agrícoles més antigues de la Mitja Lluna Fèrtil, al Pròxim Orient, van desenvolupar una tradició culinària sofisticada que incloïa la cocció de grans pans i “focaccies” de diferents sabors en safates especials, conegudes pels arqueòlegs com a husking trays.

Des de quan caminem drets?

La revista Sàpiens ens explica que troballes recents fan pensar que el gènere 'Homo' hauria començat a desplaçar-se sobre dues cames alguns milions d’anys abans que naixés la Lucy.

Art mesopotàmic

Aquí presento un senzill pòster sobre l'art de l'antiga Mesopotàmia:

Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí

Aquí presento el setè capítol de la sèrie Equipaments del segle XIX a Manresa, que escriu l'historiador i geògraf Francesc Comas al diari Regió7: Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí.

Nau principal de la central tèrmica del carrer de Llussà de Manresa / Arxiu Nacional de Catalunya

A la web del periòdic Regió7 pots llegir els altres episodis en què s'expliquen diverses infraestructures que es van instal·lar a la capital del Bages al segle XIX, com la construcció dels primers camins carreters, els primers dipòsits d’aigua a la partida de la Creu Guixera o la primera estació ferroviària.