Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre. Mostrar tots els missatges

06 d’abril, 2026

Ressenya - Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI

L’espoli de les obres del Museu de Lleida i els intents d’emportar-se també les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es poden incloure en una àmplia relació de tants d’altres fets que tenen com a objectiu debilitar la noció de Països Catalans i fins anorrear la memòria d’una pertinença a l’antiga Corona d’Aragó, volent evitar qualsevol col·laboració o aliança entre els seus territoris.

Aquí presento la ressenya que he escrit del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté, amb traducció d’Anna-Maria Corredor:



L'obra explica els fets de l’11 de desembre del 2017, quan a primera hora del matí la Guàrdia Civil va encerclar el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i va entrar-hi tot seguit en formació militar i amb roba d’assalt i metralladora en mà. No van trobar resistència dels treballadors del museu ni tampoc els membres de la policia judicial ni els funcionaris i tècnics d’Aragó que portaven una ordre judicial d’“un simple tribunal de primera instància” (Sabaté, pàg. 38, 2022) per endur-se quaranta-quatre obres d’art. Sabaté
denuncia que “es va prescindir els protocols i dels terminis habituals i es va imposar la pressa, la qual cosa va comportar la falta d’humidificació i de climatització de les peces delicades o, en certs casos, un embalatge inadequat.” (Sabaté, pàg. 28, 2022).



19 de febrer, 2025

Mercè i Joan

Fa poc he llegit el llibre de l'Eva Comas-Arnal Mercè i Joan. La novel·la narra la relació entre na Mercè Rodoreda i l'Armand Obiols en els anys de llur exili a França, des del 1939. Allà, a diverses localitats com París, Bordeus i Llemotges, "van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de l'Europa del segle XX", com s'escriu a la contratapa del llibre.

L'obra ha estat guardonada amb el VI Premi Proa de novel·la de l'any 2024.

Eva Comas-Arnal havia escrit i publicat dues obres d'investigació sobre Rodoreda i és autora del pòdcast La Maraldina, dedicat a la gran novel·lista.

El programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio a 3Cat ha tingut com a convidada Comas-Arnal en el seu episodi titulat Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

I què diu la crítica sobre la novel·la Mercè i Joan?
  • A El Periódico, Valèria Gaillard escriu que la novel·la és "un relat fluid, travessat de detalls que hi donen vida i amb una llengua rica. Es pot percebre fins i tot la influència de la mateixa Rodoreda en el seu estil a mesura que narra en paral·lel la vida dels dos protagonistes quan s'han vist obligats a separar-se. Però la conclusió no està tan ben resolta: la relació queda una mica fosca, deixa el lector amb ganes de saber-ne més." i que l'autora "aconsegueix oferir un retrat documentat, amable i veraç."
  • Al diari El País, Carlota Rubio explica que "Mercè i Joan es basa fidelment en la documentació, omplint-ne els buits diguem-ne sensorials, com la manera de follar, però també la psicologia d’amics només esmentats a les cartes. I això és el que té de bo i de dolent. Donant forma de novel·la rosa a vides que fins ara es podien conèixer a partir de la no-ficció, farà que molts lectors nous, potser aquells que arrosseguen el llast de la lectura obligatòria, arribin a llegir sobre les circumstàncies que van viure Rodoreda i Obiols aquells anys. De fet, les escenes on la novel·la recrea episodis històrics són les més interessants, perquè el treball és exhaustiu, Comas-Arnal sap del que parla i entoma bé temes peluts com la feina d’Obiols al camp Lindemann."
  • Andreu Gomila, a TimeOut, escriu "La seva gosadia [de Comas-Arnal], molt ben documentada, bé mereix la lectura. I és que és molt estrany que ningú no s'hagi atrevit de debò, fins a aquesta novel·la, a ficcionar la relació d'amor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols. N'han parlat profusament els biògrafs respectius, però era ben curiós que un episodi tan significatiu de la nostra història literària hagués quedat tan amagat. D'aquí la importància d'aquesta novel·la. D'entrada, pel fet excepcional que narra. I, seguidament, perquè estem davant de dues figures immenses que van quedar lligades per la història."
I tu, has llegit Mercè i Joan? Què ens en pots dir?

Eva Comas-Arnal
Col·lecció A Tot Vent
Raval Edicions, SLU, Proa
Grup62
Barcelona 2024
978-84-19657-95-4
www.proa.cat

11 d’agost, 2024

Aprendre a esquivar les bales

Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'en Xavi Coral Trullàs, Aprendre a esquivar les bales. És un llibre escrit "a quatre mans", ja que si bé en realitat l'autor n'és el famós periodista de Terrassa, la novel·la parteix dels escrits que el seu avi matern, en Josep Trullàs, va anar fent durant les seves vivències a la Guerra Civil i la immediata postguerra.

Reconec que no tinc cap capacitat per fer un comentari d'un text literari ni molt menys una crítica mínimament digna. Per tant, com sempre, escric tan sols quatre coses que en puc dir amb certa seguretat. Primer de tot i ben important: A mi és un llibre que m'ha agradat. Segurament no ens presenta una gran qualitat literària ni originalitat en el tema. Una cosa primordial per a molts lectors: és fàcil de llegir i des d'un primer moment t'interesses pel personatge principal, omnipresent, i les seves penúries i anhels. El fet d'estar més que basat en fets reals fa que sentis i pateixis tot el que sent i pateix el protagonista, si bé potser tot plegat està escrit des d'una certa distància i qui sap si fredor.

El llibre ens presenta un polsim d'història que segurament volem oblidar i fins ignorar, però és bo de conèixer la dimensió humana de la Guerra Civil, de totes les guerres, i de la repressió que va comportar a les persones. La guerra no és un joc d'escacs amb peces que no pateixen sinó un joc mortal amb milers de víctimes, directes i indirectes. En cert sentit, les seves conseqüències i malvestats són presents fins avui en dia.

I què n'ha dit la crítica, més o menys especialitzada?
  • Al diari El Nacional.cat, Tian Riba escriu: "Es podria dir que el llibre retrata una mena de Forrest Gump català. Allà on Forrest coneix Elvis, poseu-hi Queipo de Llano. On hi ha futbol americà, poseu-hi rugbi. On hi ha Kennedy, ell dona la mà al cacic Alfons Sala. On hi ha l’exèrcit… l’exèrcit. Bé, uns quants exèrcits. On hi ha el Watergate, poseu-hi la incipient corrupció franquista. On hi ha la Jenny, millor la Maria."
  • Al diari El País, Ponç Puigdevall escriu "Alè de veritat i alguna sorpresa. En el debut narratiu del periodista, les vicissituds de la guerra adquireixen un valor diferent, un grau d’autenticitat verificable." i "els jocs perillosos i les tempestes d’acer de la guerra són descrites amb una cura i uns detalls que eviten en tot moment la temptació de l’efectisme, com si fossin miniatures plàstiques d’enorme eloqüència."
I tu, has llegit Aprendre a esquivar les bales? Què ens en pots dir?

Xavi Coral Trullàs
Edicions La Campana
Penguin Random House Grupo Editorial
Barcelona 2024
ISBN: 978-84-19245-43-4
penguinllibre.com

Interessant:

Presentació: L'edat contemporània