Dos rius i un imperi. Un itinerari pel sud del Bages.

Comparteixo aquest senzill vídeo Dos rius i un imperi, un dels itineraris pel sud de la comarca del Bages, pels llocs on queden vestigis romans, a Boades, entre Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet: Torre del Breny, Exedra, Sepulcre de Boades...

Ressenya - Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI

L’espoli de les obres del Museu de Lleida i els intents d’emportar-se també les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es poden incloure en una àmplia relació de tants d’altres fets que tenen com a objectiu debilitar la noció de Països Catalans i fins anorrear la memòria d’una pertinença a l’antiga Corona d’Aragó, volent evitar qualsevol col·laboració o aliança entre els seus territoris.

Aquí presento la ressenya que he escrit del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté, amb traducció d’Anna-Maria Corredor:

L'obra explica els fets de l’11 de desembre del 2017, quan a primera hora del matí la Guàrdia Civil va encerclar el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i va entrar-hi tot seguit en formació militar i amb roba d’assalt i metralladora en mà. No van trobar resistència dels treballadors del museu ni tampoc els membres de la policia judicial ni els funcionaris i tècnics d’Aragó que portaven una ordre judicial d’“un simple tribunal de primera instància” (Sabaté, pàg. 38, 2022) per endur-se quaranta-quatre obres d’art. Sabaté

denuncia que “es va prescindir els protocols i dels terminis habituals i es va imposar la pressa, la qual cosa va comportar la falta d’humidificació i de climatització de les peces delicades o, en certs casos, un embalatge inadequat.” (Sabaté, pàg. 28, 2022).

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

Els humans i els gossos ja convivien fa més de 15.000 anys

El diari Ara es fa ressò de dos estudis de la revista Nature en què es demostra que humans i gossos hem conviscut des de fa almenys quinze mil anys:

Història del nombre π

En aquest fragment adaptat de l’article de Joan-Vicenç Gómez Urgellés, El nombre π, tot un clàssic!, publicat a Matemàtiques i vida quotidiana, a Divulcat hom pot llegir una breu cronologia de π:

Els confosos orígens del Dia Internacional de la Dona. 8 de març

Aquest article a l'adpc, associació de dones periodistes, es capbussa en els orígens d'aquesta jornada de celebració i reivindicació.

2.000 anys desenterrats als Plans de Santa Caterina de Manresa

Els plans de Santa Caterina guarden un conjunt arqueològic que ofereix un interessant recorregut pel passat de Manresa des del segle I dC fins al XVIII,  amb l’exemple més clar d’una vil·la romana a Manresa (segles I-III). Un gran forn de ceràmica és una de les troballes més interessants que s'hi han fet.

Tot plegat ens ho explica la redactora Gemma Camps al diari Regió 7.

Cronologia: L’accidentada història de l’Iran i Occident

El diari Ara ens ofereix l’accidentada història de l’Iran i Occident amb una cronologia de les contínues ingerències de les potències estrangeres a l’antiga Pèrsia, que van aniquilar al segle XX el somni d’un país laic i progressista.

Escriptura al Palelolític

L’escriptura podria haver aparegut fa 40.000 anys. Una investigació conclou que uns signes del paleolític tenen la mateixa complexitat que l’escriptura cuneïforme. El diari Ara explica la notícia: