Test: Més noms de carrers de Manresa

Aquí tens un altre test sobre carrers i places de Manresa amb noms de persones. Saps qui van ser?
Posa't a prova!

Més noms de carrers i places de Manresa

Test: Els noms dels carrers de Manresa

Coneixes qui són les persones que donen nom a carrers, places, etc. de Manresa?
Posa't a prova amb aquest test interactiu!

Els noms dels carrers i places de Manresa

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1936

L’Olimpíada de Barcelona que no es va celebrar per culpa de la Guerra Civil

La prova s’havia organitzat per criticar els Jocs nazis de Berlín

El diari Ara explica que fa noranta anys, Barcelona havia d’acollir l’Olimpíada Popular (19-26 de juliol de 1936), una competició impulsada com a alternativa als Jocs de Berlín per plantar cara al nazisme.

Uns sis mil esportistes d’arreu del món hi van arribar, però l’esclat de la Guerra Civil va impedir-ne la celebració.

Molts dels atletes van decidir quedar-se i lluitar contra el cop d’estat franquista, i alguns hi van perdre la vida. Amb motiu del norantè aniversari, s'ha organitzat al CADCI, antiga seu de l’Olimpíada Popular, l’exposició Barcelona 1936. L’Olimpíada Popular que no fou.

Neix una base de dades amb 37.002 milicians

Neix una base de dades amb 37.002 milicians de la Guerra Civil

El diari Ara publica la notícia de la creació d'aquesta base de dades, amb tota una diversitat de documents provinents de l'Oficina de Subsidis de la Generalitat, amb el nom, l'afiliació política, el lloc de naixement i els fronts i columnes on havien combatut 37.002 milicians i milicianes.

El Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha creat aquesta base de dades de milicians i l'ha oberta al públic. La pots consultar al Banc de la Memòria Democràtica.

Història de Catalunya, en dibuixos animats

Vols veure la Història de Catalunya en dibuixos animats? Es tracta de la sèrie d'animació creada per BRB Internacional que pots trobar al 3Cat.

Cada capítol, presentat i narrat pel Dragui, un drac català molt saberut, fa un repàs d'un moment determinat de la història del nostre país, des de la prehistòria fins als anys vuitanta del segle XX.

Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya

El diari Ara publica aquest article sobre la conquesta romana de Catalunya:

Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya

L’article explica que una troballa arqueològica a Urús, a la Cerdanya, reescriu la història de la resistència dels ceretans contra Roma l’any 39 aC. S’hi han trobat bales de fona de plom amb les sigles de Cneu Domici Calví, governador de la Hispània Citerior, cosa que confirma que els combats es van produir a la Cerdanya i no més a l’oest, a Aragó, com es pensava fins ara.

L’última aportació, a partir de les troballes de material militar, l'ha feta l’equip de l'arqueòleg  i professor sabadellenc Oriol Olesti. Aquesta descoberta reforça el relat de l'historiador grecoromà Cassi Dió, que descriu una emboscada dels ceretans contra les tropes romanes. Després de restaurar la disciplina amb un càstig sever, Calví va sotmetre definitivament els ceretans.

Les excavacions al Coll de Jou han identificat un campament militar romà temporal i nombrosos objectes bèl·lics, que indiquen un episodi de combat directe. L’estudi també suggereix que la conquesta romana dels Pirineus va ser violenta i que els principals poblats ceretans van ser abandonats poc després de la revolta.

L'edat antiga. Presentació

L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

Explicació senzilla i amb imatges sobre l'edat antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
En aquesta presentació es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, els fenicis i els cartaginesos, els hitites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'edat antiga…

Pau, el pierolapitec

Activitat interactiva sobre en Pau, el pierolapitec (Pierolapithecus Catalaunicus):

Test: L'hel·lenització de la societat romana

Posa a prova els teus coneixements sobre la influència de la cultura grega a la societat de l'antiga Roma: