Test: Més noms de carrers de Manresa

Aquí tens un altre test sobre carrers i places de Manresa amb noms de persones. Saps qui van ser?
Posa't a prova!

Més noms de carrers i places de Manresa

Test: Els noms dels carrers de Manresa

 

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1936

L’Olimpíada de Barcelona que no es va celebrar per culpa de la Guerra Civil

La prova s’havia organitzat per criticar els Jocs nazis de Berlín

El diari Ara explica que fa noranta anys, Barcelona havia d’acollir l’Olimpíada Popular (19-26 de juliol de 1936), una competició impulsada com a alternativa als Jocs de Berlín per plantar cara al nazisme.

Uns sis mil esportistes d’arreu del món hi van arribar, però l’esclat de la Guerra Civil va impedir-ne la celebració.

Molts dels atletes van decidir quedar-se i lluitar contra el cop d’estat franquista, i alguns hi van perdre la vida. Amb motiu del norantè aniversari, s'ha organitzat al CADCI, antiga seu de l’Olimpíada Popular, l’exposició Barcelona 1936. L’Olimpíada Popular que no fou.

Neix una base de dades amb 37.002 milicians

Neix una base de dades amb 37.002 milicians de la Guerra Civil

El diari Ara publica la notícia de la creació d'aquesta base de dades, amb tota una diversitat de documents provinents de l'Oficina de Subsidis de la Generalitat, amb el nom, l'afiliació política, el lloc de naixement i els fronts i columnes on havien combatut 37.002 milicians i milicianes.

El Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha creat aquesta base de dades de milicians i l'ha oberta al públic. La pots consultar al Banc de la Memòria Democràtica.

Història de Catalunya, en dibuixos animats

Vols veure la Història de Catalunya en dibuixos animats? Es tracta de la sèrie d'animació creada per BRB Internacional que pots trobar al 3Cat.

Cada capítol, presentat i narrat pel Dragui, un drac català molt saberut, fa un repàs d'un moment determinat de la història del nostre país, des de la prehistòria fins als anys vuitanta del segle XX.

Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya

El diari Ara publica aquest article sobre la conquesta romana de Catalunya:

Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya

L’article explica que una troballa arqueològica a Urús, a la Cerdanya, reescriu la història de la resistència dels ceretans contra Roma l’any 39 aC. S’hi han trobat bales de fona de plom amb les sigles de Cneu Domici Calví, governador de la Hispània Citerior, cosa que confirma que els combats es van produir a la Cerdanya i no més a l’oest, a Aragó, com es pensava fins ara.

L’última aportació, a partir de les troballes de material militar, l'ha feta l’equip de l'arqueòleg  i professor sabadellenc Oriol Olesti. Aquesta descoberta reforça el relat de l'historiador grecoromà Cassi Dió, que descriu una emboscada dels ceretans contra les tropes romanes. Després de restaurar la disciplina amb un càstig sever, Calví va sotmetre definitivament els ceretans.

Les excavacions al Coll de Jou han identificat un campament militar romà temporal i nombrosos objectes bèl·lics, que indiquen un episodi de combat directe. L’estudi també suggereix que la conquesta romana dels Pirineus va ser violenta i que els principals poblats ceretans van ser abandonats poc després de la revolta.

L'edat antiga. Presentació

L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

Explicació senzilla i amb imatges sobre l'edat antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
En aquesta presentació es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, els fenicis i els cartaginesos, els hitites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'edat antiga…

Pau, el pierolapitec

Activitat interactiva sobre en Pau, el pierolapitec (Pierolapithecus Catalaunicus):

Test: L'hel·lenització de la societat romana

Posa a prova els teus coneixements sobre la influència de la cultura grega a la societat de l'antiga Roma:

Tom i Jerry i Pixie i Dixie i el senyor Jinks

Coneixes la història d'aquests personatges, ratolins i gats, de la història dels Dibuixos animats? T'has preguntat mai per què tenen tantes similituds?

A què es deu aquesta semblança enorme? Doncs al fet que William Hanna i Joseph Barbera en són els creadors,

La sèrie Tom i Jerry va ser creada per William Hanna i Joseph Barbera la dècada de 1940 per al cinema (Metro-Goldwyn-Mayer).

Anys més tard, quan van fundar el seu propi estudi de televisió (Hanna-Barbera Productions), van decidir reaprofitar la fórmula que tant d'èxit els havia donat. Així van néixer Pixie i Dixie (i el gat Jinks) l'any 1958, com a part del xou de l'Os Yogi.

L'argument de totes dues sèries és gairebé la mateixa: ratolins que fan la vida impossible a un gat que, al seu torn, els mira de caçar.

Ara bé, una de les grans diferències és que Tom i Jerry tenia un pressupost de cinema. Això li permetia gaudir d'una animació fluida i plena de detalls. Als personatges no els calia parlar per fer riure.

Pixie i Dixie, en canvi, es va fer per a la televisió dels anys cinquanta, on el pressupost era baixíssim. Per estalviar diners, feien servir una animació senzilla i feien moure molt poc els personatges. Per compensar la falta d'acció visual, els feien parlar molt. Si els vas veure en la versió en castellà que es va emetre durant dècades, el gat Jinks tenia un accent andalús molt marcat. Era famosa la seva frase "¡Malditos roedores!". Pixie i Dixie, per contra, parlaven amb accents mexicà i cubà.

A la versió original nord-americana, els tres personatges de Pixie i Dixie es van basar en accents regionals dels Estats Units i en referències a actors famosos de l'època. Així sonaven en anglès (tots tres doblats pel gran actor de veu Daws Butler):

• El gat Jinks tenia l'accent de Nova York, concretament del Bronx o de Brooklyn) i la seva veu i la seva manera de parlar eren una imitació de l'actor Marlon Brando.
• Dixie tenia un marcat accent del sud dels Estats Units, de llocs com Texas o Geòrgia.
• Pixie: el seu accent era estàndard, de la zona del mig oest. Feia un paper de veu de personatge més jove.

Vols veure un episodi de Tom i Jerry? Quiet Please! (1948)

Vols veure un episodi de Pixie i Dixie (i el senyor Jinks)? Fresh Heir (1961)

Test: L'antiga Roma i el Cristianisme

Què saps de la relació del món romà antic amb la religió cristiana? Posa't a prova amb aquest examen interactiu:

Haymarket 1886: L’origen del Primer de Maig com a Dia del Treballador

En aquest senzill treball explico els fets ocorreguts a Haymarket (Chicago) el maig de 1886 i la seva interpretació:

Jerusalem en època cananea

Aquí presento un senzill i breu estudi sobre la Jerusalem des del Bronze Mitjà fins al Ferro I, del segle XIX aC fins al X aC: Jerusalem en època cananea

Cultura i Llengua Llatina. Test

Posa a prova els teus coneixements sobre la cultura i la llengua del món romà antic:

La genètica dels ibers

El diari Ara explica que una investigació de la UAB ha descobert que hi ha una gran continuïtat genètica en els ibers, la qual cosa canvia a partir de l'arribada dels romans.

Llegeix el detalls de l'estudi de la UAB:

Antiga Roma: Pompeia i el Vesuvi. Test

Posa't a prova amb aquest test! A veure què saps de Pompeia i del Vesuvi!

Dos rius i un imperi. Un itinerari pel sud del Bages.

Comparteixo aquest senzill vídeo Dos rius i un imperi, un dels itineraris pel sud de la comarca del Bages, pels llocs on queden vestigis romans, a Boades, entre Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet: Torre del Breny, Exedra, Sepulcre de Boades...

Ressenya - Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI

L’espoli de les obres del Museu de Lleida i els intents d’emportar-se també les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es poden incloure en una àmplia relació de tants d’altres fets que tenen com a objectiu debilitar la noció de Països Catalans i fins anorrear la memòria d’una pertinença a l’antiga Corona d’Aragó, volent evitar qualsevol col·laboració o aliança entre els seus territoris.

Aquí presento la ressenya que he escrit del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté, amb traducció d’Anna-Maria Corredor:

L'obra explica els fets de l’11 de desembre del 2017, quan a primera hora del matí la Guàrdia Civil va encerclar el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i va entrar-hi tot seguit en formació militar i amb roba d’assalt i metralladora en mà. No van trobar resistència dels treballadors del museu ni tampoc els membres de la policia judicial ni els funcionaris i tècnics d’Aragó que portaven una ordre judicial d’“un simple tribunal de primera instància” (Sabaté, pàg. 38, 2022) per endur-se quaranta-quatre obres d’art. Sabaté

denuncia que “es va prescindir els protocols i dels terminis habituals i es va imposar la pressa, la qual cosa va comportar la falta d’humidificació i de climatització de les peces delicades o, en certs casos, un embalatge inadequat.” (Sabaté, pàg. 28, 2022).

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

Els humans i els gossos ja convivien fa més de 15.000 anys

El diari Ara es fa ressò de dos estudis de la revista Nature en què es demostra que humans i gossos hem conviscut des de fa almenys quinze mil anys:

Història del nombre π

En aquest fragment adaptat de l’article de Joan-Vicenç Gómez Urgellés, El nombre π, tot un clàssic!, publicat a Matemàtiques i vida quotidiana, a Divulcat hom pot llegir una breu cronologia de π:

Els confosos orígens del Dia Internacional de la Dona. 8 de març

Aquest article a l'adpc, associació de dones periodistes, es capbussa en els orígens d'aquesta jornada de celebració i reivindicació.

2.000 anys desenterrats als Plans de Santa Caterina de Manresa

Els plans de Santa Caterina guarden un conjunt arqueològic que ofereix un interessant recorregut pel passat de Manresa des del segle I dC fins al XVIII,  amb l’exemple més clar d’una vil·la romana a Manresa (segles I-III). Un gran forn de ceràmica és una de les troballes més interessants que s'hi han fet.

Tot plegat ens ho explica la redactora Gemma Camps al diari Regió 7.

Cronologia: L’accidentada història de l’Iran i Occident

El diari Ara ens ofereix l’accidentada història de l’Iran i Occident amb una cronologia de les contínues ingerències de les potències estrangeres a l’antiga Pèrsia, que van aniquilar al segle XX el somni d’un país laic i progressista.

Escriptura al Palelolític

L’escriptura podria haver aparegut fa 40.000 anys. Una investigació conclou que uns signes del paleolític tenen la mateixa complexitat que l’escriptura cuneïforme. El diari Ara explica la notícia:

Recensió del llibre Patrimoni romànic. L’art català dels segles XI i XII

Comparteixo el meu treball sobre l'obra Patrimoni romànic. L’art català dels segles XI i XII, de Carles Sánchez Márquez, publicat l'any 2025 per Farell Editors.

Xarxes socials de fa 25.000 anys

El diari Ara explica que la humanitat ja teixia xarxes socials de milers de quilòmetres quadrats fa 25.000 anys, en ple fred glacial

Un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ha demostrat que els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica fa 25.000 anys van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres.

Com hem menjat i com menjarem

A Divulcat, molt interessant article d'Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt sobre com ens alimentem els humans, des de fa milions d'anys fins ara, i prospeccions de com ens alimentarem en el futur.

Com hem menjat i com menjarem

L’art rupestre més antic té 67.000 anys

L'art rupestre més antic es va pintar a Indonèsia fa 67.000 anys. La revista 'Nature' publica la investigació de les universitats australianes que fa anys que treballen a les coves de Cèlebes. El diari Ara n'explica la notícia.