La genètica dels ibers

El diari Ara explica que una investigació de la UAB ha descobert que hi ha una gran continuïtat genètica en els ibers, la qual cosa canvia a partir de l'arribada dels romans.

Llegeix el detalls de l'estudi de la UAB:

Ressenya - Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI

L’espoli de les obres del Museu de Lleida i els intents d’emportar-se també les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es poden incloure en una àmplia relació de tants d’altres fets que tenen com a objectiu debilitar la noció de Països Catalans i fins anorrear la memòria d’una pertinença a l’antiga Corona d’Aragó, volent evitar qualsevol col·laboració o aliança entre els seus territoris.

Aquí presento la ressenya que he escrit del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté, amb traducció d’Anna-Maria Corredor:

L'obra explica els fets de l’11 de desembre del 2017, quan a primera hora del matí la Guàrdia Civil va encerclar el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i va entrar-hi tot seguit en formació militar i amb roba d’assalt i metralladora en mà. No van trobar resistència dels treballadors del museu ni tampoc els membres de la policia judicial ni els funcionaris i tècnics d’Aragó que portaven una ordre judicial d’“un simple tribunal de primera instància” (Sabaté, pàg. 38, 2022) per endur-se quaranta-quatre obres d’art. Sabaté

denuncia que “es va prescindir els protocols i dels terminis habituals i es va imposar la pressa, la qual cosa va comportar la falta d’humidificació i de climatització de les peces delicades o, en certs casos, un embalatge inadequat.” (Sabaté, pàg. 28, 2022).

La cova de Santa Llúcia (Priorat): Un hospital durant la Batalla de l’Ebre

El diari Ara explica que a la balma coneguda com a Cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), va acollir un hospital durant la batalla de l'Ebre.

L'hospital improvisat va atendre una cinquantena de soldats republicans. Molts d'ells van morir i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població. Ara la Generalitat exhuma la fossa i en busca les famílies:

Xarxes socials de fa 25.000 anys

El diari Ara explica que la humanitat ja teixia xarxes socials de milers de quilòmetres quadrats fa 25.000 anys, en ple fred glacial

Un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ha demostrat que els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica fa 25.000 anys van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres.

Canibalisme al neolític

 El diari Ara explica actes de canibalisme a Atapuerca fa 5.700 anys i també altres casos d'aquestes pràctiques:

Per què es va practicar  el canibalisme fa 5.700 anys  en una cova d’Atapuerca?

Test: Cronologia del segle XIX

Saps l'any en què van succeir aquests esdeveniments del segle XIX?

Test: Personatges de la Revolució Francesa i de l'època napoleònica

Aquí tens una activitat interactiva perquè comprovis si coneixes alguns dels protagonistes de la Revolució Francesa i de l'època napoleònica:

La prehistòria. Presentació

Aquí tens una senzilla presentació sobre La prehistòria:

Història dels pallassos

Aquí pots veure una senzilla presentació sobre la història dels pallassos:

Mercè i Joan

Fa poc he llegit el llibre de l'Eva Comas-Arnal Mercè i Joan. La novel·la narra la relació entre na Mercè Rodoreda i l'Armand Obiols en els anys de llur exili a França, des del 1939. Allà, a diverses localitats com París, Bordeus i Llemotges, "van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de l'Europa del segle XX", com s'escriu a la contratapa del llibre.

L'obra ha estat guardonada amb el VI Premi Proa de novel·la de l'any 2024.

Eva Comas-Arnal havia escrit i publicat dues obres d'investigació sobre Rodoreda i és autora del pòdcast La Maraldina, dedicat a la gran novel·lista.

El programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio a 3Cat ha tingut com a convidada Comas-Arnal en el seu episodi titulat Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

I què diu la crítica sobre la novel·la Mercè i Joan?

• A El Periódico, Valèria Gaillard escriu que la novel·la és "un relat fluid, travessat de detalls que hi donen vida i amb una llengua rica. Es pot percebre fins i tot la influència de la mateixa Rodoreda en el seu estil a mesura que narra en paral·lel la vida dels dos protagonistes quan s'han vist obligats a separar-se. Però la conclusió no està tan ben resolta: la relació queda una mica fosca, deixa el lector amb ganes de saber-ne més." i que l'autora "aconsegueix oferir un retrat documentat, amable i veraç."
• Al diari El País, Carlota Rubio explica que "Mercè i Joan es basa fidelment en la documentació, omplint-ne els buits diguem-ne sensorials, com la manera de follar, però també la psicologia d’amics només esmentats a les cartes. I això és el que té de bo i de dolent. Donant forma de novel·la rosa a vides que fins ara es podien conèixer a partir de la no-ficció, farà que molts lectors nous, potser aquells que arrosseguen el llast de la lectura obligatòria, arribin a llegir sobre les circumstàncies que van viure Rodoreda i Obiols aquells anys. De fet, les escenes on la novel·la recrea episodis històrics són les més interessants, perquè el treball és exhaustiu, Comas-Arnal sap del que parla i entoma bé temes peluts com la feina d’Obiols al camp Lindemann."
• Andreu Gomila, a TimeOut, escriu "La seva gosadia [de Comas-Arnal], molt ben documentada, bé mereix la lectura. I és que és molt estrany que ningú no s'hagi atrevit de debò, fins a aquesta novel·la, a ficcionar la relació d'amor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols. N'han parlat profusament els biògrafs respectius, però era ben curiós que un episodi tan significatiu de la nostra història literària hagués quedat tan amagat. D'aquí la importància d'aquesta novel·la. D'entrada, pel fet excepcional que narra. I, seguidament, perquè estem davant de dues figures immenses que van quedar lligades per la història."

I tu, has llegit Mercè i Joan? Què ens en pots dir?

Eva Comas-Arnal

Col·lecció A Tot Vent
Raval Edicions, SLU, Proa
Grup62
Barcelona 2024
978-84-19657-95-4
www.proa.cat

Vídeo: La península Ibèrica a l'edat mitjana

Aquí enllaço un senzill vídeo on es presenta la cronologia i cartografia dels diferents estats que hi va haver a la nostra península a l'època medieval:

L'edat mitjana. Presentació

Aquí tens una senzilla presentació feta amb Prezi sobre l'edat mitjana:

Nova investigació sobre els nadons ibers enterrats a les cases

El diari Ara se'n fa ressò:
Una investigació de la UAB ha pogut analitzar amb precisió les dents de llet i saber quan van morir els infants.

“No ens ha quedat res escrit dels ibers (VI a I aC), i els enterraments de nadons dins les cases havia estat un misteri. L’estudi del professor de biologia Xavier Jordana de la UAB, en col·laboració amb la UVic-UCC i el Sincrotró ALBA, amb restes de quatre jaciments, demostra que no eren sacrificis, sinó morts naturals poc abans o després del naixement” explica l'Ara.

Durruti, Macià i Verdaguer

Aquesta cançó, com un veritable himne a Durruti, Macià i Verdaguer, és del grup bisbalenc Fetus. Totes tres figures tan importants per al nostre poble van ser enterrades al cementiri de Montjuïc i llurs funerals van ser dels més multitudinaris de la nostra història.

Durruti, Macià i Verdaguer ha estat composta per Adrià Cortadellas, Adrià Jiménez i Telm Terradas i produïda per Joan Colomo.

Aprendre a esquivar les bales

Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'en Xavi Coral Trullàs, Aprendre a esquivar les bales. És un llibre escrit "a quatre mans", ja que si bé en realitat l'autor n'és el famós periodista de Terrassa, la novel·la parteix dels escrits que el seu avi matern, en Josep Trullàs, va anar fent durant les seves vivències a la Guerra Civil i la immediata postguerra.

Reconec que no tinc cap capacitat per fer un comentari d'un text literari ni molt menys una crítica mínimament digna. Per tant, com sempre, escric tan sols quatre coses que en puc dir amb certa seguretat. Primer de tot i ben important: A mi és un llibre que m'ha agradat. Segurament no ens presenta una gran qualitat literària ni originalitat en el tema. Una cosa primordial per a molts lectors: és fàcil de llegir i des d'un primer moment t'interesses pel personatge principal, omnipresent, i les seves penúries i anhels. El fet d'estar més que basat en fets reals fa que sentis i pateixis tot el que sent i pateix el protagonista, si bé potser tot plegat està escrit des d'una certa distància i qui sap si fredor.

El llibre ens presenta un polsim d'història que segurament volem oblidar i fins ignorar, però és bo de conèixer la dimensió humana de la Guerra Civil, de totes les guerres, i de la repressió que va comportar a les persones. La guerra no és un joc d'escacs amb peces que no pateixen sinó un joc mortal amb milers de víctimes, directes i indirectes. En cert sentit, les seves conseqüències i malvestats són presents fins avui en dia.

I què n'ha dit la crítica, més o menys especialitzada?

• Al diari El Nacional.cat, Tian Riba escriu: "Es podria dir que el llibre retrata una mena de Forrest Gump català. Allà on Forrest coneix Elvis, poseu-hi Queipo de Llano. On hi ha futbol americà, poseu-hi rugbi. On hi ha Kennedy, ell dona la mà al cacic Alfons Sala. On hi ha l’exèrcit… l’exèrcit. Bé, uns quants exèrcits. On hi ha el Watergate, poseu-hi la incipient corrupció franquista. On hi ha la Jenny, millor la Maria."
• Al diari El País, Ponç Puigdevall escriu "Alè de veritat i alguna sorpresa. En el debut narratiu del periodista, les vicissituds de la guerra adquireixen un valor diferent, un grau d’autenticitat verificable." i "els jocs perillosos i les tempestes d’acer de la guerra són descrites amb una cura i uns detalls que eviten en tot moment la temptació de l’efectisme, com si fossin miniatures plàstiques d’enorme eloqüència."

I tu, has llegit Aprendre a esquivar les bales? Què ens en pots dir?

Xavi Coral Trullàs
Edicions La Campana
Penguin Random House Grupo Editorial
Barcelona 2024
ISBN: 978-84-19245-43-4
penguinllibre.com

Presentació: L'edat contemporània

Aquí presento un resum molt senzill sobre l'edat contemporània: