Deu històries dels Pastorets

La revista Sàpiens ens explica Deu històries dels Pastorets:

La focaccia: una tradició culinària neolítica de fa 9.000 anys

Un estudi liderat per investigadors de la UAB i la Universitat La Sapienza de Roma indica que, durant el Neolític tardà, entre el 7000 i el 5000 aC, les primeres comunitats plenament agrícoles més antigues de la Mitja Lluna Fèrtil, al Pròxim Orient, van desenvolupar una tradició culinària sofisticada que incloïa la cocció de grans pans i “focaccies” de diferents sabors en safates especials, conegudes pels arqueòlegs com a husking trays.

Des de quan caminem drets?

La revista Sàpiens ens explica que troballes recents fan pensar que el gènere 'Homo' hauria començat a desplaçar-se sobre dues cames alguns milions d’anys abans que naixés la Lucy.

Evolució dels homínids

Aquí presento una molt senzilla activitat interactiva sobre l'evolució dels homínids:

Vídeo: La península Ibèrica a l'edat mitjana

Aquí enllaço un senzill vídeo on es presenta la cronologia i cartografia dels diferents estats que hi va haver a la nostra península a l'època medieval:

L'edat mitjana. Presentació

Aquí tens una senzilla presentació feta amb Prezi sobre l'edat mitjana:

Nok: una cultura avançada, però desconeguda

Aquí pots veure una senzilla presentació sobre les Terracotes de Nok:

Treball: El Bages Preromà

 Aquí presento un petit treball sobre el poblament preromà del territori de l'actual comarca del Bages:

Vídeo: La tomba KV9 de la Vall dels Reis

Aquí presento un treball en vídeo sobre la tomba KV9 de la Vall dels Reis. Es va construir per als faraons Ramsès V i Ramsès VI a l'antic Egipte:

Art mesopotàmic

Aquí presento un senzill pòster sobre l'art de l'antiga Mesopotàmia:

Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí

Aquí presento el setè capítol de la sèrie Equipaments del segle XIX a Manresa, que escriu l'historiador i geògraf Francesc Comas al diari Regió7: Una central tèrmica on hi havia un teatre i jardí.

Nau principal de la central tèrmica del carrer de Llussà de Manresa / Arxiu Nacional de Catalunya

A la web del periòdic Regió7 pots llegir els altres episodis en què s'expliquen diverses infraestructures que es van instal·lar a la capital del Bages al segle XIX, com la construcció dels primers camins carreters, els primers dipòsits d’aigua a la partida de la Creu Guixera o la primera estació ferroviària.

Imatges del món ibèric

Aquí presento un senzill pòster amb imatges del món ibèric:

Nova investigació sobre els nadons ibers enterrats a les cases

El diari Ara se'n fa ressò:
Una investigació de la UAB ha pogut analitzar amb precisió les dents de llet i saber quan van morir els infants.

“No ens ha quedat res escrit dels ibers (VI a I aC), i els enterraments de nadons dins les cases havia estat un misteri. L’estudi del professor de biologia Xavier Jordana de la UAB, en col·laboració amb la UVic-UCC i el Sincrotró ALBA, amb restes de quatre jaciments, demostra que no eren sacrificis, sinó morts naturals poc abans o després del naixement” explica l'Ara.

Durruti, Macià i Verdaguer

Aquesta cançó, com un veritable himne a Durruti, Macià i Verdaguer, és del grup bisbalenc Fetus. Totes tres figures tan importants per al nostre poble van ser enterrades al cementiri de Montjuïc i llurs funerals van ser dels més multitudinaris de la nostra història.

Durruti, Macià i Verdaguer ha estat composta per Adrià Cortadellas, Adrià Jiménez i Telm Terradas i produïda per Joan Colomo.

Evolució del transport

Aquí es presenta un senzill eix cronològic sobre l'evolució dels sistemes de transports al llarg de la història de la humanitat:

Art precolombí de Mesoamèrica

Aquí comparteixo els apunts de l'assignatura Art precolombí de Mesoamèrica. Corresponen al curs 23-24 del grau Història de l'Art de la UAB:

Aprendre a esquivar les bales

Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'en Xavi Coral Trullàs, Aprendre a esquivar les bales. És un llibre escrit "a quatre mans", ja que si bé en realitat l'autor n'és el famós periodista de Terrassa, la novel·la parteix dels escrits que el seu avi matern, en Josep Trullàs, va anar fent durant les seves vivències a la Guerra Civil i la immediata postguerra.

Reconec que no tinc cap capacitat per fer un comentari d'un text literari ni molt menys una crítica mínimament digna. Per tant, com sempre, escric tan sols quatre coses que en puc dir amb certa seguretat. Primer de tot i ben important: A mi és un llibre que m'ha agradat. Segurament no ens presenta una gran qualitat literària ni originalitat en el tema. Una cosa primordial per a molts lectors: és fàcil de llegir i des d'un primer moment t'interesses pel personatge principal, omnipresent, i les seves penúries i anhels. El fet d'estar més que basat en fets reals fa que sentis i pateixis tot el que sent i pateix el protagonista, si bé potser tot plegat està escrit des d'una certa distància i qui sap si fredor.

El llibre ens presenta un polsim d'història que segurament volem oblidar i fins ignorar, però és bo de conèixer la dimensió humana de la Guerra Civil, de totes les guerres, i de la repressió que va comportar a les persones. La guerra no és un joc d'escacs amb peces que no pateixen sinó un joc mortal amb milers de víctimes, directes i indirectes. En cert sentit, les seves conseqüències i malvestats són presents fins avui en dia.

I què n'ha dit la crítica, més o menys especialitzada?

• Al diari El Nacional.cat, Tian Riba escriu: "Es podria dir que el llibre retrata una mena de Forrest Gump català. Allà on Forrest coneix Elvis, poseu-hi Queipo de Llano. On hi ha futbol americà, poseu-hi rugbi. On hi ha Kennedy, ell dona la mà al cacic Alfons Sala. On hi ha l’exèrcit… l’exèrcit. Bé, uns quants exèrcits. On hi ha el Watergate, poseu-hi la incipient corrupció franquista. On hi ha la Jenny, millor la Maria."
• Al diari El País, Ponç Puigdevall escriu "Alè de veritat i alguna sorpresa. En el debut narratiu del periodista, les vicissituds de la guerra adquireixen un valor diferent, un grau d’autenticitat verificable." i "els jocs perillosos i les tempestes d’acer de la guerra són descrites amb una cura i uns detalls que eviten en tot moment la temptació de l’efectisme, com si fossin miniatures plàstiques d’enorme eloqüència."

I tu, has llegit Aprendre a esquivar les bales? Què ens en pots dir?

Xavi Coral Trullàs
Edicions La Campana
Penguin Random House Grupo Editorial
Barcelona 2024
ISBN: 978-84-19245-43-4
penguinllibre.com

Testimoni de la Manresa reclosa

El fotògraf Jordi Roca va captar 12.000 imatges de la ciutat de Manresa durant la covid. El diari de la Catalunya Central, Regió 7, ho explica a Testimoni de la Manresa reclosa.

memoria.cat

Memoria.cat és el portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, una entitat que vol contribuir a recuperar la memòria històrica i lluitar contra l’oblit.

Aquest portal té un gran valor. Conté un munt de documents, fotografies, pel·lícules...

Chantal Akerman. Creativitat i independència

Presento aquest senzill documental sobre la cineasta Chantal Akerman que he fet per a estudis d'Història de l'art a la UAB: Chantal Akerman. Creativitat i independència.

Presentació: L'edat contemporània

Aquí presento un resum molt senzill sobre l'edat contemporània:

Llistat de bandolers catalans per poble

El diari ARA va publicar el llistat de bandolers catalans i els va classificar segons el municipi de cadascun:

Van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys

Els primers homínids africans van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys per l’estret de Gibraltar.
Nous mètodes de datació situen les restes humanes trobades a Orce com les més antigues del continent europeu. Pots llegir-ne els detalls al diari Ara: Van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys.

Fa més de set mil anys ja hi havia agricultura avançada

Un estudi amb coautoria de l’equip de recerca de la UAB que investiga el jaciment de la Draga (Banyoles) conclou que fa uns 7.200 anys els primers agricultors de la Mediterrània occidental seleccionaven els sòls més fèrtils disponibles, conreaven varietats de cereals molt semblants a les actuals i usaven de forma moderada fems d'animals domèstics. La recerca s’ha fet a partir de l’anàlisi de mostres arqueobotàniques recol·lectades i identificades al jaciment i s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Desenterrant els fenicis: el jaciment català que pot reescriure la història

La revista Sapiens d'agost de 2024 presenta un reportatge sobre la presència fenícia a Catalunya. Les troballes que s'han fet al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar poden indicar que el primer poble colonitzador a les nostres terres provenia de Fenícia i no de Grècia.

Llegeix tot el reportatge a Desenterrant els fenicis: el jaciment català que pot reescriure la història.