26 de juliol, 2026
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1936
19 de juliol, 2026
Neix una base de dades amb 37.002 milicians
Neix una base de dades amb 37.002 milicians de la Guerra Civil
El diari Ara publica la notícia de la creació d'aquesta base de dades, amb tota una diversitat de documents provinents de l'Oficina de Subsidis de la Generalitat, amb el nom, l'afiliació política, el lloc de naixement i els fronts i columnes on havien combatut 37.002 milicians i milicianes.
El Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha creat aquesta base de dades de milicians i l'ha oberta al públic. La pots consultar al Banc de la Memòria Democràtica.
Història de Catalunya, en dibuixos animats
13 de juliol, 2026
Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya
Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya
L’article explica que una troballa arqueològica a Urús, a la Cerdanya, reescriu la història de la resistència dels ceretans contra Roma l’any 39 aC. S’hi han trobat bales de fona de plom amb les sigles de Cneu Domici Calví, governador de la Hispània Citerior, cosa que confirma que els combats es van produir a la Cerdanya i no més a l’oest, a Aragó, com es pensava fins ara.L’última aportació, a partir de les troballes de material militar, l'ha feta l’equip de l'arqueòleg i professor sabadellenc Oriol Olesti. Aquesta descoberta reforça el relat de l'historiador grecoromà Cassi Dió, que descriu una emboscada dels ceretans contra les tropes romanes. Després de restaurar la disciplina amb un càstig sever, Calví va sotmetre definitivament els ceretans.
Les excavacions al Coll de Jou han identificat un campament militar romà temporal i nombrosos objectes bèl·lics, que indiquen un episodi de combat directe. L’estudi també suggereix que la conquesta romana dels Pirineus va ser violenta i que els principals poblats ceretans van ser abandonats poc després de la revolta.
11 de juliol, 2026
L'edat antiga. Presentació
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'edat antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.En aquesta presentació es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, els fenicis i els cartaginesos, els hitites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'edat antiga…
Test: L'hel·lenització de la societat romana
Posa a prova els teus coneixements sobre la influència de la cultura grega a la societat de l'antiga Roma:
08 de juliol, 2026
Tom i Jerry i Pixie i Dixie i el senyor Jinks
La sèrie Tom i Jerry va ser creada per William Hanna i Joseph Barbera la dècada de 1940 per al cinema (Metro-Goldwyn-Mayer).
Anys més tard, quan van fundar el seu propi estudi de televisió (Hanna-Barbera Productions), van decidir reaprofitar la fórmula que tant d'èxit els havia donat. Així van néixer Pixie i Dixie (i el gat Jinks) l'any 1958, com a part del xou de l'Os Yogi.
L'argument de totes dues sèries és gairebé la mateixa: ratolins que fan la vida impossible a un gat que, al seu torn, els mira de caçar.
Ara bé, una de les grans diferències és que Tom i Jerry tenia un pressupost de cinema. Això li permetia gaudir d'una animació fluida i plena de detalls. Als personatges no els calia parlar per fer riure.
Pixie i Dixie, en canvi, es va fer per a la televisió dels anys cinquanta, on el pressupost era baixíssim. Per estalviar diners, feien servir una animació senzilla i feien moure molt poc els personatges. Per compensar la falta d'acció visual, els feien parlar molt. Si els vas veure en la versió en castellà que es va emetre durant dècades, el gat Jinks tenia un accent andalús molt marcat. Era famosa la seva frase "¡Malditos roedores!". Pixie i Dixie, per contra, parlaven amb accents mexicà i cubà.
A la versió original nord-americana, els tres personatges de Pixie i Dixie es van basar en accents regionals dels Estats Units i en referències a actors famosos de l'època. Així sonaven en anglès (tots tres doblats pel gran actor de veu Daws Butler):
- El gat Jinks tenia l'accent de Nova York, concretament del Bronx o de Brooklyn) i la seva veu i la seva manera de parlar eren una imitació de l'actor Marlon Brando.
- Dixie tenia un marcat accent del sud dels Estats Units, de llocs com Texas o Geòrgia.
- Pixie: el seu accent era estàndard, de la zona del mig oest. Feia un paper de veu de personatge més jove.
07 de juliol, 2026
Test: L'antiga Roma i el Cristianisme
Què saps de la relació del món romà antic amb la religió cristiana? Posa't a prova amb aquest examen interactiu: